El dia de les illes és la festa oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que se celebra cada any l’1 de març, en commemoració de la data en què va entrar en vigor l’Estatut d’Autonomia de 1983, que és també la mateixa que la del nou Estatut d’Autonomia de 2007.
La llei 9 / 1984, de 30 d’octubre, va declarar la festa de l’1 de març com a “Dia de les illes Balears” amb caràcter de festa oficial a tota la comunitat autònoma, però feiner, i sense prejudici que cada illa pogués tenir la seva pròpia festa per acord del seu Consell Insular respectiu.
L’1 de març es va considerar per primera vegada com a dia no laborable el 1999 (Resolució de la Conselleria de Treball i Formació de 20 de novembre de 1998). Actualment, l’article 6.3 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears 2007 consagra l’1 de març com a festa de les Illes Balears.
Jonathan de la Cruz (4t A)
La llei 9 / 1984, de 30 d’octubre, va declarar la festa de l’1 de març com a “Dia de les illes Balears” amb caràcter de festa oficial a tota la comunitat autònoma, però feiner, i sense prejudici que cada illa pogués tenir la seva pròpia festa per acord del seu Consell Insular respectiu.
L’1 de març es va considerar per primera vegada com a dia no laborable el 1999 (Resolució de la Conselleria de Treball i Formació de 20 de novembre de 1998). Actualment, l’article 6.3 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears 2007 consagra l’1 de març com a festa de les Illes Balears.
Jonathan de la Cruz (4t A)
.jpg)
.jpg)
El 12 de gener de 2010, a les 16:53 hores, un terratrèmol amb una intensitat de 7,0 en l'escala de Richter va sacsejar la terra a Haití, deixant mort, destrucció i patiment al seu pas. La NOAA va descartar el perill de tsunami en la zona. Aquest terratrèmol ha estat el més fort registrat en la zona des de l'esdevingut en 1770. El sisme va ser perceptible en països propers com Cuba, Jamaica i República Dominicana, on va provocar temor i evacuacions preventives. Els efectes causats sobre el país més pobre d'Amèrica Llatina han estat devastadors. Els cossos recuperats a 25 de gener superen els 150.000, calculant-se que el nombre de morts podria arribar als 200.000. També hauria produït més de 250.000 ferits i deixat sense llar a un milió de persones. Es considera una de les catàstrofes humanitàries més greus de la història. El tremolor va deslligar el pànic entre la població, la carretera "es va obrir per la meitat" davant els seus ulls. L'ambaixador d'Haití en Estats Units ha assegurat a la CNN que es tracta d’ "una catàstrofe de gran magnitud"..jpg)