Què és el Consell Insular d'Eivissa?
El Consell Insular d'Eivissa és una institució política de govern, administració i representació de l'illa d'Eivissa.Es crea l'any 1978, i es constitueix l'any 1979 com un òrgan de l'administració local en l'àmbit de les illes d'Eivissa i Formentera. Amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia per a les Illes Balears i les posteriors lleis de consells insulars, queda el Consell Insular configurat com a òrgan incardinat en l'administració autonòmica, com a element clau de l'organització territorial amb finalitats pròpies de govern i administració de les illes d'Eivissa i Formentera, i que a més exerceix en el seu territori insular la representació ordinària de la Comunitat Autònoma. Tot això conservant també la seua vessant d'òrgan de l'administració local.
Administració
Es dóna en el Consell Insular, una doble naturalesa, com a òrgan de l'administració autonòmica i com a òrgan de l'administració local. Conseqüència d'aquesta doble naturalesa en són l'estructura, el funcionament i les competències.
S'organitza sobre la base de la Presidència, la qual té competències executives que es materialitzen mitjançant decrets de presidència.
Juntament amb la Presidència tenim la Comissió de Govern, representativa del Ple i on són representats tots els grups polítics amb participació en el Consell Insular d'Eivissa.
El Consell Executiu és un òrgan de govern que, amb caràcter general, té totes les competències executives del Consell Insular, incloses les transferides o delegades per la Comunitat Autònoma. Actualment i a causa de la recent creació d'aquest òrgan, l'organització administrativa del Consell canvia de conselleries a departaments, i se situa al front de cadascun un Conseller o Consellera Executiu/iva, sota la direcció de la Presidència.
D'altra banda, el Ple és l'òrgan de deliberació màxim en què conflueix el debat polític, atès que hi són representants tots els grups polítics que el conformen. El Ple té assignada una sèrie de competències distintes a les de la Presidència. Els assumptes que s'han de deliberar en aquest òrgan són prèviament analitzats a les denominades Comissions Informatives.
Així mateix hi ha constituïdes les Comissions Insulars, les quals, conformades per càrrecs tècnics i polítics, analitzen per sectors d'actuació els diferents expedients que necessiten autorització del Consell Insular.
El Consell Insular d'Eivissa és una institució política de govern, administració i representació de l'illa d'Eivissa.Es crea l'any 1978, i es constitueix l'any 1979 com un òrgan de l'administració local en l'àmbit de les illes d'Eivissa i Formentera. Amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia per a les Illes Balears i les posteriors lleis de consells insulars, queda el Consell Insular configurat com a òrgan incardinat en l'administració autonòmica, com a element clau de l'organització territorial amb finalitats pròpies de govern i administració de les illes d'Eivissa i Formentera, i que a més exerceix en el seu territori insular la representació ordinària de la Comunitat Autònoma. Tot això conservant també la seua vessant d'òrgan de l'administració local.
Administració
Es dóna en el Consell Insular, una doble naturalesa, com a òrgan de l'administració autonòmica i com a òrgan de l'administració local. Conseqüència d'aquesta doble naturalesa en són l'estructura, el funcionament i les competències.
S'organitza sobre la base de la Presidència, la qual té competències executives que es materialitzen mitjançant decrets de presidència.
Juntament amb la Presidència tenim la Comissió de Govern, representativa del Ple i on són representats tots els grups polítics amb participació en el Consell Insular d'Eivissa.
El Consell Executiu és un òrgan de govern que, amb caràcter general, té totes les competències executives del Consell Insular, incloses les transferides o delegades per la Comunitat Autònoma. Actualment i a causa de la recent creació d'aquest òrgan, l'organització administrativa del Consell canvia de conselleries a departaments, i se situa al front de cadascun un Conseller o Consellera Executiu/iva, sota la direcció de la Presidència.
D'altra banda, el Ple és l'òrgan de deliberació màxim en què conflueix el debat polític, atès que hi són representants tots els grups polítics que el conformen. El Ple té assignada una sèrie de competències distintes a les de la Presidència. Els assumptes que s'han de deliberar en aquest òrgan són prèviament analitzats a les denominades Comissions Informatives.
Així mateix hi ha constituïdes les Comissions Insulars, les quals, conformades per càrrecs tècnics i polítics, analitzen per sectors d'actuació els diferents expedients que necessiten autorització del Consell Insular.
Necropòlis
El nom de Necròpolis significa la ciutat dels morts. Els fenicis van crear la Necrópolis, Els Fenicis van arribar primer a Cadiz en el S.VI a.C. Els fenicis soterraven a partir del funeral. Ells creien que el cos moria però l’espirit no. La gent moria de molt jove. A partir dels 29 anys. Els soterraven incinerant-los i contractaven un capellà i unes planyideres.
També hi havia una altra manera per a soterrar, era fer un forat i després cremaven el mort.
Als morts, els familiars, els deixaven un objecte per a que els acompanyés. El soterrament a l’hipogeu. Feien tot a mà, cercaven i feien unes cambres on es posava el mort, no obstant no és cremava el cos, primer es posava el mort dins de la tomba. També els deixaven objectes junt al mort. Per example: El colom.
Als morts el netejaven i arreglaven i tapaven la cambra amb pedres: terra.
Quan hi havia la mort d’un nin el soterraven baix terra. Els Romans van fer aquest tipus de soterrament. Els soterraven al costat d’un altre mort, i posaven làpides per què al mort no li tirassin tota la terra a sobre.
El nom de Necròpolis significa la ciutat dels morts. Els fenicis van crear la Necrópolis, Els Fenicis van arribar primer a Cadiz en el S.VI a.C. Els fenicis soterraven a partir del funeral. Ells creien que el cos moria però l’espirit no. La gent moria de molt jove. A partir dels 29 anys. Els soterraven incinerant-los i contractaven un capellà i unes planyideres.
També hi havia una altra manera per a soterrar, era fer un forat i després cremaven el mort.
Als morts, els familiars, els deixaven un objecte per a que els acompanyés. El soterrament a l’hipogeu. Feien tot a mà, cercaven i feien unes cambres on es posava el mort, no obstant no és cremava el cos, primer es posava el mort dins de la tomba. També els deixaven objectes junt al mort. Per example: El colom.
Als morts el netejaven i arreglaven i tapaven la cambra amb pedres: terra.
Quan hi havia la mort d’un nin el soterraven baix terra. Els Romans van fer aquest tipus de soterrament. Els soterraven al costat d’un altre mort, i posaven làpides per què al mort no li tirassin tota la terra a sobre.
Esther Fernández (1r B) i Franco Pascuccio (2n D)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada